Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de febrer del 2013

Dijous Gras, botifarra menjaràs


És tradició que per les èpoques carnestoltenques mengem botifarra d'ou. Ja ho diu la dita; per dijous gras, botifarra menjaràs. 

De botifarres d'ou, al nostre país, en podem trobar de moltes menes, però avui us presentem la manera vallesana d'elaborar la botifarra d'ou. 

Les cases Can Flixé i el Flix de Bigues, Ca l'Espel o la Bastida Nova de Santa Eulàlia, ens han parlat de les matances del porc, i com a la botifarra d'ou hi afegien arròs, uns diuen que servia per allargar, altres diuen que li donava més gust a aquest embotit.


Així mateix, l'arròs es bullia amb el caldo de la caldera, cosa que ajudava a ressaltar el gust de l'arròs.  I com no, al Vallès, a la botifarra d'ou també se li afegia el rostilló (una part greixosa que es fa majoritàriament amb la part intestinal anomenada valona). 

A La Catxaruda n'hem volgut recuperar aquesta interessant recepta per a fer la botifarra d'ou. I n'hem contemporitzat el seu mode de fer-la, sempre tenint en compte la tradició i la base de la seva elaboració. La nostra botifarra d'ous és elaborada amb arròs de Pals (varietat bomba) i el caldo amb el què bullim l'arròs és un caldo de verdures (pastanaga, col, api, porros). Verdures, les quals, també afegim a la botifarra. 

Ja sabeu, si voleu i us ve de gust, us convidem a tastar aquesta petita però sempre interessant recepta tradicional de fer la botifarra d'ou.

Bon Carnestoltes! Bones botifarres! I per carnestoltes, almenys per uns dies, feu els poca-soltes!

diumenge, 20 de gener del 2013

El ventre d'ossos, un embotit del Vallès


No apareix en cap llibre d'història. No té cap recepta escrita en cap llibre. En canvi, amb subtilesa, gairebé sense saber-ne, com diria la cançó d'en Llach,des d'una edat que no podem explicar, el ventre d'ossos, forma part de la vida de carnissers i pagesos de la nostra comarca.

La seva senzillesa, i la seva capacitat d'esdevenir un embotit ben bé per a l'aprofitament d'algunes parts del porc -la punta de la costella o la careta- el converteixen en tot un símbol d'allò que elaborem i mengem en el nostre entorn més inmediat. 

El ventre d'ossos mereix un petit espai en el patrimoni de la cultura gastronòmica popular. És un embotit que neix de la cultura de la matança del porc a les cases de pagès del Vallès, i que el podem trobar amb noms diferents segons on anem -sac d'ossos o dels ossets o ventre d'ossos-. La seva composició és ben senzilla; el ventre -que en l'actualitat s'ha perdut molt el seu ús per les sempre contradictòries restriccions sanitàries i els ritmes frenètics del mercat de l'especejament del porc- la punta de la costella -l'anomenat rosari- la careta de porc, una mica de carn de porc -generalment algun retall de magre-, sal i pebre.  

És un embotit que ha resistit qualsevol pràctica mecanitzada, pel simple fet que la costella impossibilita embotir amb màquina i cal fer-ho a mà. Per tant, podem dir que la seva elaboració és absolutament artesanal. I el seu és a la cuina és també molt interessant. Es pot menjar tot sortint de la caldera però el seu ús tradicional, i el més estès, és el de guisar-lo: amb pèsols, amb mongetes -afartapodres o or i plata, per exemple-, amb panses i prunes, amb fideus, i fins i tot, pot ser un bon acompanyant d'un bon arròs a la cassola.

cassola d'espelta amb ventre d'ossos

Per tots aquests motius, i per molts altres, des de La Catxaruda volem recuperar l'espai que mereix el ventre d'ossos entre nosaltres. I per això, el proper dia 26 de gener, al Centre Cívic La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana, realitzarem la primera mostra d'elaboració i tast del ventre d'ossos. Una mostra que té la intenció de propagar l'elaboració del ventre de manera casolana -tots els ingredients els podreu trobar en una carnisseria si aviseu amb temps- i com cuinar-los.  

Si et ve de gust, si tens gana, i si vols conèixer el ventre d'ossos, només ens has de contactar a info@lacatxaruda.cat o bé, trucar al 938449020.

dimarts, 25 de desembre del 2012

Recordant un Nadal diferent, dia 25 (part II)


I ja som a Nadal! Un dia plenament familiar, amb menjar per tot arreu i sobretaules que s'allarguen fins a les tantes de la nit. 

Passat el tió, i a partir d'aquelles dates, una gran número de cases de pagès iniciaven un dia de festa i de comunió familiar, i una època propícia per a iniciar les matances de porc. 

La matança del porc; entre l'ancestralitat i els usos perduts del porc

Amades, cita la vigília de Nadal com el dia de la mort del porc -recordem que segons les cases, el porc ha d'estar com a mínim un dia en repòs després de la seva mort per a no trobar la carn ni massa dura ni poc reposada- i simbolitzava un dels moments esplendorosos d'aquestes festes. 

Però, la matança del porc és un aspecte ancestral, molt estès arreu dels pobles antics d'Europa. Fins i tot, la importància de matar el porc es simbolitzava en aquestes èpoques, segons Amades, amb l'aparició de l'estel porcell. La seva mort era i és un moment de joia i comunió familiar i comunal.

Tanmateix, la restricció de matar el porc a les cases ha erradicat bona part d'aquests gairebé rituals familiars que tenien a veure des dels seus origens amb un moment important per a omplir els rebosts de les cases d'arreu de Catalunya. 

Al Vallès, encara es poden trobar molts usos amb les carns del porc, però molts d'ells s'han anat perdent o minoritzant per la manca de seguiment de les noves generacions, o per les sempre contradictòries restriccions de les administracions en la qüestió de l'alimentació. 


Us en posem algun exmple: l'embotit ventre d'ossos (el ventre farcit amb la punta de la costella, careta i retall), el famós gerro (llom, botifarra, costella, cansalada ben cuita amb llard i oli); la botifarra negra amb el rostilló (una part del porc que al Vallès hi ha encara molta tradició d'usar-la per elaborar els embotits); la botifarra d'ou amb arròs; el llard de la caldera després d'haver cuit les botifarres negres -una llepolia molt apreciada antigament-, el famós tastet; carn com cansalada virada, llom, costella etc., fregida i que tenia la funció d'acompanyar als participants de la matança al llarg d'aquell dia etc. I és que usos del porc, a Catalunya, i al Vallès en particular, gairebé en podriem fer un llibre!

Les escudelles de Nadal o olla de les quatre ordres

Amades, ens parla de l'escudella -Amades l'anomena olla dels mendicants o de les quatre ordres o quatre carns- i ens l'anomena d'una manera ben curiosa. Com seguim fent en l'actualitat la pasta havia de ser ben gruixuda, i havia de portar els tres tipus de carn: porc, vedella, gallina i moltó. I Amades diu- aquesta magna olla solia fer-se ters cops l'any: per Nadal; pel sopar de dimecres de Carnestoltes, i pel dia del sant del cap de casa.

 
La carn de vedella simbolitzava Sant Lluc; la de moltó, Sant Joan; la de gallina, Sant Pere, i la de porc, Sant Antoni Abat. Home creia que aquests sants protegien i afavorien la diada, i guardaven, als qui menjaven olla típica de Nadal, de tot mal i desventura durant la diada. Coses simbòliques que ens han precedit...
I per postres, torrons, neules i angelets!

Dels torrons -que Amades també anomena pinyolada- se'n coneix de la seva existència des de fa segles. A Barcelona, era famosa la competivitat entre els torronaires d'Agramunt i els de Xixona. Uns i altres eren fàcilment reconeixibles perquè usaven per les fires nadalenques, com la de Santa Llúcia, indumentàries ben diferenciades.

De les neules ja se'n tenen cites des del segle XIII, on el rei Jaume, l'any 1627, va concórrer a un sopar amb un centenar de comensals i els postres, constaven de neules. Era tradicional menjar-les amb el piment, una barreja de vi dolç, pebre i mel. Un us ben curiós per a menjar les neules!

I per últim, un petit però excel.lent descobriment. Pels voltants de Tortosa, per postres, es menjaven els angelets. Els angelets són un plat ben curiós, que us convidem a provar. 

Només cal agafar les fulles més verdes d'una escarola (perruca, cabell d'àngel), si pot ser que li hagi tocat les primeres rosades o gelades, remenar les fulles amb els ous, ho fregiu tomba i tomba amb oli roent, i ja podeu servir amb una mica de mel. Excel.lent i ben senzill!

Res més, passeu un bon Nadal o solstici d'hivern, mengeu bé, bo i sa, i gaudiu amb salut de la família i els amics!