I ja som a Nadal! Un dia plenament familiar, amb menjar per tot arreu i sobretaules que s'allarguen fins a les tantes de la nit.
Passat el tió, i a partir d'aquelles dates, una gran número de cases de pagès iniciaven un dia de festa i de comunió familiar, i una època propícia per a iniciar les matances de porc.
La matança del porc; entre l'ancestralitat i els usos perduts del porc
Amades, cita la vigília de Nadal com el dia de la mort del porc -recordem que segons les cases, el porc ha d'estar com a mínim un dia en repòs després de la seva mort per a no trobar la carn ni massa dura ni poc reposada- i simbolitzava un dels moments esplendorosos d'aquestes festes.
Però, la matança del porc és un aspecte ancestral, molt estès arreu dels pobles antics d'Europa. Fins i tot, la importància de matar el porc es simbolitzava en aquestes èpoques, segons Amades, amb l'aparició de l'estel porcell. La seva mort era i és un moment de joia i comunió familiar i comunal.
Tanmateix, la restricció de matar el porc a les cases ha erradicat bona part d'aquests gairebé rituals familiars que tenien a veure des dels seus origens amb un moment important per a omplir els rebosts de les cases d'arreu de Catalunya.
Al Vallès, encara es poden trobar molts usos amb les carns del porc, però molts d'ells s'han anat perdent o minoritzant per la manca de seguiment de les noves generacions, o per les sempre contradictòries restriccions de les administracions en la qüestió de l'alimentació.
Us en posem algun exmple: l'embotit ventre d'ossos (el ventre farcit amb la punta de la costella, careta i retall), el famós gerro (llom, botifarra, costella, cansalada ben cuita amb llard i oli); la botifarra negra amb el rostilló (una part del porc que al Vallès hi ha encara molta tradició d'usar-la per elaborar els embotits); la botifarra d'ou amb arròs; el llard de la caldera després d'haver cuit les botifarres negres -una llepolia molt apreciada antigament-, el famós tastet; carn com cansalada virada, llom, costella etc., fregida i que tenia la funció d'acompanyar als participants de la matança al llarg d'aquell dia etc. I és que usos del porc, a Catalunya, i al Vallès en particular, gairebé en podriem fer un llibre!
Les escudelles de Nadal o olla de les quatre ordres
Amades, ens parla de l'escudella -Amades l'anomena olla dels mendicants o de les quatre ordres o quatre carns- i ens l'anomena d'una manera ben curiosa. Com seguim fent en l'actualitat la pasta havia de ser ben gruixuda, i havia de portar els tres tipus de carn: porc, vedella, gallina i moltó. I Amades diu- aquesta magna olla solia fer-se ters cops l'any: per Nadal; pel sopar de dimecres de Carnestoltes, i pel dia del sant del cap de casa.
La carn de vedella simbolitzava Sant Lluc; la de moltó, Sant Joan; la de gallina, Sant Pere, i la de porc, Sant Antoni Abat. Home creia que aquests sants protegien i afavorien la diada, i guardaven, als qui menjaven olla típica de Nadal, de tot mal i desventura durant la diada. Coses simbòliques que ens han precedit...
I per postres, torrons, neules i angelets!
Dels torrons -que Amades també anomena pinyolada- se'n coneix de la seva existència des de fa segles. A Barcelona, era famosa la competivitat entre els torronaires d'Agramunt i els de Xixona. Uns i altres eren fàcilment reconeixibles perquè usaven per les fires nadalenques, com la de Santa Llúcia, indumentàries ben diferenciades.
De les neules ja se'n tenen cites des del segle XIII, on el rei Jaume, l'any 1627, va concórrer a un sopar amb un centenar de comensals i els postres, constaven de neules. Era tradicional menjar-les amb el piment, una barreja de vi dolç, pebre i mel. Un us ben curiós per a menjar les neules!
I per últim, un petit però excel.lent descobriment. Pels voltants de Tortosa, per postres, es menjaven els angelets. Els angelets són un plat ben curiós, que us convidem a provar.
Només cal agafar les fulles més verdes d'una escarola (perruca, cabell d'àngel), si pot ser que li hagi tocat les primeres rosades o gelades, remenar les fulles amb els ous, ho fregiu tomba i tomba amb oli roent, i ja podeu servir amb una mica de mel. Excel.lent i ben senzill!
Res més, passeu un bon Nadal o solstici d'hivern, mengeu bé, bo i sa, i gaudiu amb salut de la família i els amics!
