De les mongetes, l'ésser humà, en té coneixement i les cultiva des de fa milers d'anys. Des d'Amèrica fins a la seva introducció al món occidental, la mongeta ha estat un aliment enriquidor per a les pobres cuines de les cases populars.
Mongeta ull de perdiu
Rica en hidrats de carboni i proteïnes, les seves propietats han estat un bon substitut de les carns, un luxe
que moltes cases no es varen poder permetre en gaires ocasions.
El cultiu de la mongeta al Vallès té una tradició molt consolidada. La DOP mongeta del ganxet, constituïda majoritàriament als territoris del Vallès i una part del Maresme, o bé, la tasca portada a terme entre Rururbal i productors locals per a la recuperació de la mongeta del carai, en són un signe de la clara vocació del nostre territori per aquest llegum. Però, aquest article el volem basar en conèixer les nostres mongetes, en el seu conjunt, que n'hi ha moltes, i el seu cultiu, sempre tant variat segons la zona, la persona o la varietat.
Ull de perdiu, rènega o rènec, carai, ganxet menut, ganxet gran, ganxet mitjà, ganxet terrer,
vallfornesa, or i plata o genoll de crist, paretana, afartapobres, floreta, llaminera, carolina, perona, avellaneta roja, avellaneta blanca, groguet menut, groguet gros, etc. Són algunes de les moltes varietats de mongetes cultivades a la nostra comarca.
És més, si fem una tasca de recerca en profundiat, trobarem que una mateixa mongeta té diversos noms a la comarca. En són un exemple, la mongeta or i plata anomenada també genoll de crist o la mongeta del carai o com hem sentit a dir a algunes persones, mongeta del pecat, anomenada així per la voluntat d'algunes persones, fidels a la doctrina religiosa, que deien que era pecat dir la paraula carai.
Mongeta del carai
De cultius, en trobem a tot el territori vallesà, en menor o major quantitat segons el clima i el terreny. De fet, el nostre territori, degut a l'aïllament per la manca de comunicacions, ha donat com a resultat que algunes mongetes estiguin localitzades en zones concretes. Exemples d'aquesta casuística en són la mongeta rènega o rènec, molt popular antigament a Riells del Fai. La mongeta vallfornesa, comuna als territoris que envolten Vallforners, a Cànoves, o bé, la gairebé desapareguda mongeta paretana, que té l'origen del seu nom a Parets del Vallès.Un altre element força popular pel què fa a la mongeta, és la seva varietat de territoris, i les seves qualitats per aquest cultiu. A tall d'anècdota, val a dir que al Vallès, si preguntes, tothom et dirà que a la seva zona es fa la millor mongeta. Des de les lleres del riu Besòs, fins arribar als camps de la plana de la Vall de Tenes, al Vallès, tothom fa bones mongetes, i potser per aquest motiu, la cultura del seu cultiu no s'ha perdut.
Hi ha algunes referències històriques que ens parlen del cultiu de les mongetes al nostre territori. L'Estudio Agrícola del Vallès de finals del segle XIX, publicat en aquests darrers anys pel Museu de Granollers. I el full informatiu sobre el cultiu de les mongetes, que té l'origen a Parets del vallès, i que va ser editat per la Hermandad Sindical Provincial de Labradores y Ganaderos, l'any 1945.
En definitiva, cada mongeta té el seu valor i el seu mode de cuinar, i en aquest punt, degut a la selecció del mercat d'unes varietats en detriment de les altres, és potser on hem perdut una petita riquesa culinària que cal recuperar.